El joc lliure: “Una necessitat per al desenvolupament psicomotriu dels infants”

PUBLICACIONS

El joc infantil és la principal ocupació de l’infant. És a partir del joc que es descobreix a si mateix, adquireix competències motrius i coordinatives, desenvolupa el seu llenguatge, la creativitat, pren decisions, experimenta, imagina, gaudeix, s’emociona, es frustra, aprèn i descobreix el món que li envolta.

Per a que el joc pugui tenir la funció de joc, ha de ser lliure, és a dir triat per l’infant, no ha de ser estructurat, li permet parlar de si mateix i anar madurant psicològicament, a través d’ell. El joc dirigit és una altre cosa, pot tenir objectius terapèutics, rehabilitadors, educatius, però arribarà a l’infant com una proposta externa. El joc lliure ha de sortir del propi desig de l’infant.

 

Per tant és molt recomanable que els pares juguin amb els seus fills sense uns objectius preestablerts, amb l’únic propòsit de gaudir d’un bon temps de relació, així com també oferir-los espais en els quals puguin jugar sols, sense la presència constant de l’adult. El joc lliure no només és important per al desenvolupament integral dels infants, sinó que és una necessitat. Cal tenir-ho present, ja que en ocasions tant a l’entorn familiar com en l’escolar, el joc lliure queda en un segon pla, i ha d’ocupar un espai primordial en la vida diària dels infants.

 

Es de gran valor que sigui escollit pel nen/a, ja que si veu que no pot decidir i totes les propostes li venen donades de l’exterior, pot sentir falta de confiança en si mateix i per tant la imatge que es va construint pot ser insegura, fràgil i amb una gran dependència de l’adult. En un futur, si l’infant no ha tingut prou temps lliure per experimentar i decidir el més adequat per a ell o allò que més li agrada, no estarà acostumat a prendre decisions i només participarà d’aquelles activitats conegudes i que li donin seguretat, sentint por o dificultat enfront la novetat i el canvi. Si pel contrari ha pogut experimentar l’avorriment, el buit i la llibertat per decidir, anirà adquirint estratègies per crear jocs que sorgiran del seu desig intern d’ocupar-se.

 

Necessiten que els oferim un temps i un espai lliure per ocupar-se en el que ells decideixin, sense que els adults programin tot el seu dia a dia, aspecte que cada vegada es més complex a l’actualitat. Si els donem aquest temps i espai estarem afavorint la seva iniciativa i la responsabilitat en la presa de decisions.

 

I com els podem acompanyar sense dirigir ni ser massa invasius? És important oferir-los un entorn ric i variat que afavoreixi la creativitat, la curiositat i el plaer de jugar, perquè jugar és una cosa seria i primordial pel seu desenvolupament integral.

Recomanacions:
• Interactua amb el teu fill/a amb l’únic objectiu de gaudir i compartir una estona junts.
• Acompanya el seu joc sense ser molt invasiu, respectant les seves propostes, dins d’uns límits que li ofereixin seguretat física.
• Evita la sobreestimació, afavorint un entorn tranquil per a jugar, on el es pugui implicar i mantenir l’atenció en allò que ha escollit.
• Intenta mantenir en ordre a l’espai de joc i que el nen/a participi a l’hora de recollir les joguines.
• Deixa a un costat la tecnologia quan estiguis amb ell/ella.
• No donar aparells mòbils ni tablets, quan el nen/a realitza activitats importants amb les quals ha de vincular-se i responsabilitzar-se en elles ( jugar, menjar, vestir-se, anar al w.c…).
• No oferir o restringir l’ús d’aparells tecnològics a menors de tres anys.
• És recomanable que jugui al terra des de ben petit, en un espai segur on es pugui moure en llibertat.
• Evitar la sobreprotecció, poder donar-li espai al nen/a a que vagi buscant els seus propis recursos davant el joc i la relació.
• Afavorir el joc a l’aire lliure en entorns naturals o parc infantil.
• Animar-los a usar la bicicleta, patinet o caminar solos de la mà de l’adult, sempre que sigui possible.
• No oferir caminadors ni avançar-se a etapes maduratives que encara no ha assolit per si mateix. Per exemple: si gateja, deixar-ho que ho faci i no fer-lo caminar si no està preparat.

 

I, quin tipus de jocs?
• Joguines que no tinguin una única funció determinada, sinó que puguin ser el que el nen vulgui (jocs de construcció, disfresses, colors…)
• Materials que afavoreixin la creativitat i l’experimentació (pintura, plastilina, fang, sorra…)
• Jocs que afavoreixin les sensacions corporals com saltar, balancejar-se, equilibrar-se, lliscar-se.
• Jocs de contrastos que li permetin omplir i buidar, desmuntar i unificar, allunyar i acostar, dispersar i reagrupar.
• Instruments musicals, trencaclosques o encaixos de fusta.
• Contes infantils, titelles.

 

Txell Gimeno
Terapeuta ocupacional infantil (num. col.326)
Mestra d’educació infantil i logopeda
Psicomotricista especialitzada en teràpia